Treball, Òrgan central del PSUC, 27 mayo 1975

Proletaris
de tots
els paisos:

uniu:voslt

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número 415

Barcelona, 27 de maig de 1,975

PREU: 10 pessetes

Acció democràtica nacional
per a conuen amb

pacte català
la llibertat

La Declaració del Comitè Fxecutiu
del PSUC del 2 de maig planteja, com a
questió central, la necessitat d'avan-
çar decididament en la preparació en
concret d''una acció democràtica nacio-

nal de Catalunya, entesa com un ampli
front d'activitat unitària de masses
sense exclusions de mena, en la

qual la va eneral de la classe obre-
ra serà element fonamental,'t

La possibilitat i necessitat de l'aç
ció democràtica nacional de Catalunya
s'argumenta a Ja Declaració a partir
del nivell que estan assolint la pres-
Sió de la societat a favor d'un canvi
polític i les lluites de les distintes
capes de la població, i de la perspecti
va que l'esmentada acció democràtica
nacional s'insereixi en una batalla con
junta de tots els pobles d'Espanya o-
rientada a culminar en una vaga nacio-
nal —o jornada d'acció democràtica, com
formula la Junta Democràtica d'Espanya—
i en la instauració d'un Govern Provie
sional de Reconciliació Nacional a Ma-
drid i un Govern Provisional de la Ge—
neralitat a Catalunya,

El judici del PSUC és que tant la
convocatòria de l'acció democràtica na-
cional de Catalunya com les seves moda-
litats concretes, hauran de ser un re-
sultat del desenvolupament i la coordi-
nació de les lluites de la classe obre-
ra i dels altres sectors de la població

pels seus drets i aspiracions i el
fruit de l'entesa i la decisió no sola-
ment dels partits, grups i moviments
clandestins, sinó també -i sobretot"

dels dirigents de les lluites obreres
reconeguts i dels representants d'orga-
nitzacions legals com les Unions de Trg
balladors i Tècnics, les Associacions
de Veins, els Col.legis Professionals,
les organitzacions i moviments de l'Es-
glésia, etc., que, a partir dels seus
propis problemes, poden esdevenir i han
d'esdevenir plataformes obertes per al
llançament de la convocatòria i per a

Editorial

l'organització pública de l'acció,

Preparar l'acció democràtica nacio-
nal de Catalunya —que la Declaració del
PSUC assenyala com la primera tasca im-
mediata dels comunistes- pressuposa,
per tant, d'antuvi, promoure, impulsar

i ampliar les lluites reivindicatives
en el lloc de treball o d'estudi, en el
barri o poble, I obliga també a plante-
jar audaçment i intel,ligentment, a tot
arreu, la necessitat de marxar devers
l'esmentada acció democràtica nacional
a través del desenvolupament i la coor-
dinació de les lluites a nivell local o
de zona, de ram o sector professional,
i de l'acord entre totes les forces, mo
viments, entitats o personalitats par-
tidàries d'un canvi que porti les lli-
bertats polítiques úi nacionals als po-
bles d'Espanya.

Entenem que avançar en aquesta die
recció amb decisió i perseverença és la
condició prèvia essencial perquè es pu-
gui decidir en condicions òptimes la
convocatòria concreta de l'acció demo—
cràtica nacional de Catalunya i per a
garantir-ne l'èxit,

EX X

La Declaració del C.E. del PSUC es
pronuncia a favor d'un autèntic PACTE

CATALÀ per al restabliment de la convi—

vència cívica democràtica erquè el

"país pugui lliurement ser català".

Aquesta presa de posició del PSUC
respon a la necessitat d'aconseguir que
forces democràtiques i nacionals catala
nes que no estan representades a la
CCFPC ni participen a l'Assemblea de
Catalunya s'incorporin a la lluita pel
canvi,

(passa a la pàgina 2)

i Catalunya

Eustradit

Sobre el País Basc sl'abat una violen
ta onada repressiva. El govern ha cedit
una vegada més a les pressions ultres,
però en declarar l'estat d'excepció a
Biscaia i Guipúscoa ha obeit igualment
la seva íntima natura feixista. La ques
tió del "terrorisme" basc li permet,
d'altra banda, intentar desvicr l'aten-
ció pública del centre de l'actualitat
política -que és la crisi mortal del
franquisme i les dificultats per a do-
nar a llum un postíranquisme continuis-
ta- i portar-la a un terreny on sembla

més fàcil fer callar les veus, ja molt
sonores, de l'oposició democràtica,

Aquesta maniobra política, però, no
ha donat els resultats esperats. A Cata
lunya la premsa d'empresa, tot condem-
nant la violència en general, ha subrat
llat que el problema basc i el del ter-
rorisme, com els altres grans problemes

del país, exigeixen solucions polítie
ques, tot apuntant que es tracta d'una

questió de manca de confiança en unes
institucions estatals opressives ja to—
talment desprestigiades,a partir de les
quals no és possible cap solució demo
cràtica negociada, i, per tant, pacífi-
Ca,

(passa a la pàgina 2)

L'arbre de Guernica, símbol de
les llibertats d'ELushadi,

Pàgina 2

Editorial m...ció

Hi ha a Catalunya amplis sectors de
la burgesia i de les capes mitjanes, no
organitzats ni definits políticament,
que mantenen o presten suport a enti-
tats com l'Institut d'Estudis Catalans,
l'Òmnium Cultural,el Cercle D'Economia,
les Cambres de Comerç i Navegació, el
Centre Excursionista de Catalunya, el
Club de Futbol Barcelona, els Cors de
Clavé, les Joventuts Musicals, les as
sociacions sardanistes, etc., que come
parteixen les aspiracions democràtiques
i nacionals de l'oposició però que,
fins ara, es limiten a "fer país", com
va assenyalar encertadament en Jordi
Pujol en la seva conferència a ESADE.

Aquestes entitats, o els homes i do—
nes que les dirigeixen i representen,
podrien incorporar-se, i haurien de
fer-ho, a l'Assemblea de Catalunya, els
fins de Ja qual, sens dubte, aproven,

Però en vista que, per les raons que
siguin -incomprensió del moment polí-
tic, tenor a la repressió, inèrcia,

etc.e, no es decideixen a fen-ho,és
indispensable que les forces d'oposició
representades a. l'Assemblea de Catalu-
nya trobin les vies per atreurells a la
liuita política, és a dir, a un PACTE

CATLLÀ entès com la convergència de to-
tes leg forces nacionals de Catalunya

en la lluita pel canvi.

llo ca) dir que això no s'aconseguirà
amb el simple gest d'anomenar Pacte Ca-—
talà a l'/ssemblea de Catalunya o d'in-
viter-los a la constitució d'un nou or—
genisme unitani titulat Pacte Català,
Caldrà aconseguir-ho a través de múltie
ples formes de diàleg i d'activitat que
promoguin i estenguin, en la pràctica
diària, la convergència a la qual aspi-
ren,

El PACTE CATALÀ no pot ser,per tant,
almenys en un termini immediat- un nou
organisme unitari ni un compromís ex-
plícit, formalitzat, com l'Assemblea de
Catalunya, sinó un objectiu que s'anirà
assolint en el procés d'avenç devers la
ruptura democràtica, L'actual projecte
de Congrés de Cultura Catalana -—que ha
rebut ja l'adhesió de més de 300 enti-
tats legals de Catalunya- és un exemple
concret de les vies i formes per les
quals s'està torjant ja la convergència
entre l'oposició organitzada i les més
Èmplies forces nacionals, en una projec
ció de canvi, (I realitzacions com el
cicle de conferències titulat "Les ter-
ceres vieg a Europa —amb conferencie
ants que representen un ventall de for-
ces més ampli que el constituít per
l'oposició política clàssica. demostren
que també s'avança ja cap al PACTE CA-
TALÀ en el terreny polític pròpiament
dit,

El PACTE CATALÀ està, doncs, for-
jant-se en la vida, i amb l'esforç con-
junt de l'oposició es plasmerà plena-
ment, en el canvi, en els Òrgans de do—
ble poder o del futur poder democràtic,
en particular en el Govern Provisional
de la Generalitat que haurà de presidir
el trànsit de la dictadura a la democrà
cia i la convocatòria de les eleccions
lliures que permetran al poble català
d'exercir la seva sobirania,

treball

27-5-1975

Catalunya amb Eushadit.........

A més a més, l'onada repressiva d'a-
quest darrer mes, marcada per una parti
cular agressivitat de la Guàrdia Civil,
ha vingut acompanyada d'un desfermament
de violència parapolicíaca i d'un cone

traterrorisme jimpune que ha fet alçar
veus d'indignació a la premsa, l'Esglé-
sia i l'opinió pública en general,

El contraterrorisme -sobre la natura
lesa parapolicíaca del qual ningú no
s'enganya- ha destruit la pròpia imatge
que el govern s'havia volgut atribuir
com a garant de l'ordre i ha posat nova

J. Díaz Linares era un
l'Eustaqui Mendizàóbal ("Txiliat),

ma de tortura,

taquio Erquicia, navarrès de

de la parròquia de Portugalete,

a la mort.

ment de manifest que la causa primera
de la violència és l'existència mateixa
d'un règim feixigta, nascut de la força
bruta i alimentat pel terror,

El fracàs del govern per a suscitar
un cor dòcil de veus que condemnessin
el "terrorisme d'ETA" l'ha obligat, el
23 de maig, a declarar Eustadi Matèria
reservada" per a tota la premsa espanyo
1a,

La repressió, que ha cobrat ja nom-
broses víctimes entre els militants na-
cionalistes, sacerdots úi altres mili-
tants polítics, ha assolit dimensions
de masses, Segons The Times de Londres,
han estat detingudes unes 2,000 perso-
nes des del 25 d'abril, i la plaça de
braus de Bilbao ha servit per a retenir
detinguts, El clima creat tant pèr les
actuacions policíaques com pel contra-
terrorisme és tens. Testimonis visuals
descriuen anècdotes com les seguents: A
Erandio, la policia penetra en un bar,
fa posar tothom dret, separa els homes
de les dones i procedeix a un escorcoll
indiscriminat. A Bilbao, un botxí de la
policia paral,lela obliga un xicot'a
menjar-se un escut de Biscaia de roba
que duia a la caçadora, A Guernica, que
rant uns dies, tota la zona és ocupada
per la força pública 4 és pràcticament
impossible d'entrar-hi, Són frequents
els escorcolls massius a les sortides
dels espectacles per part de policies
amb metralletes a la mà, L'aeroport de
Bilbao ha estat tancat tot un dia, Hi
ha un clima tal que la gent no gosa 80£
tir al carrer després de les 10 o les
ll de la nit,

L'estat d'excepció ha servit, d'al-
tra banda, per a desencadenar una re—
pressió massiva contra militants socia-

Els botxins 1 les víctimes

O Els dos agents de policia suposadament ajusticiats per
cionalistes s'havien fat tristament famosos com a torturadors ferotges,
conegut provocador i és qui va matar i rematar
Llorente Ruiz
segons sembla, en els interrogatoris de dones i se li atribueix una for
emprada darrerament al País Basc,
la vagina de la víctima introduint-hi cigarretes encesesi

Dels tres sacerdots colpejats salvatgement 'aquests darrers dies, EuS
30 anys,
Bilbao i li apliquen el ronyó artificial, Aquest estat gravíssim li fou
provocat per les tortures a comissaria,
Enrique Domínguez, de 76 anys, agredit
per grups parapolicíacs, és al pulmó artificial en un estat molt pròxim

listes, comunistes i altres —que no te-
nen res a veure amb ETA- i contra el mo
viment obrer i democràtic, Han estat de
tinguts, per exemple, 3dirigents obrers
i membres d'associacinns de veins, cen-
tres socials i altres entitats legals,

Per acabar-ho d'arreglar, el 24 s'ha
fet pública la petició de dues penes de
mort contra dos militants bascos, José
Antonio Garmendia i Angel Otaegui.

Aquesta repressió, naturalment, no a
conseguirà ni aturar la crisi del règim,
ni el moviment democràtic ni la lluita

escamots na-

estava especialitzat,

consistent an cremar

està ingressat a l'Hospital de

Hom tem que morirà. El capellà

del poble basc, Al contrari, El règim

s'hi desgasta encara més di el poble
basc està cada dia més ardorosament 0po
sat a la dictadura.Des de Catalunya cal
que manifestem la nostra solidaritat
combativa amb l'Eusxadi perseguida i
trepitjade, per totes les vies al nos-

tre abast. I cal que impedim que siguin
assassinats Garmendia i Otaegui,

Badalona
MR.

MES

FE 3
EN : i
et 4 i i

de les manifestacions

Aspecte d'una
a la platja
port esportiu,

contra el projecte del

que €l poble no vol,

lar."

treball

Pàgina 3

L'avantprojecte de decret que desen-
rotlla la Llei de Col.legis Professio-
nals ha aconseguit de promoure una ex"
tensa i massiva mobilització de profes-
sionals arreu de l'Estat espanyol, La
premsa ha recollit amplament les seves
característiques. El darrer número de
"Treball" també en feia referència,Cal,
però, intentar exposar el perquè d'a—
quest decret,

Els autors materials de l'avantpro-
jecte formaven part d'una comissió crea
da per la presidència del govern, amb
el ministre Carro al cap, la composició
de la qual ja és prou significativa:
José Manuel Romay (sots-secretari de la
Presidència del Govern, dirigent prin-
cipal de la repressió contra els funcio
naris signants del document dels 500,
un dels qui van "idear" l'Entitat Huni-
cipal Hetropolitana de Barcelona), Sal-
vador Sénchez Teràn (sots-secretari d'Q
bres Públiques, vinculat a la "plata-
forma Fraga", també amb un important pa
per en la repressió dels funcionaris,
promotor, entre d'altres, del projecte
de transvasament de l'Ebre) , Carvajal
(dissortadament prou conegut pels arqui
tectes i estudiants d'arquitectura i
degà del Col.legi d'Arquitectes de Ma-
drid fins que, fa pocs mesos, es veié
obligat a dimitir sota la pressió de la
triomfant candidatura democràtica),Díaz
Llanos (procurador en Corts, feixista
reconegut, president —encara-, del Con-
sell General de Col,legis d'Economistes
i degà del Col.legi d'Economistes del
Centre —que inclou també Girona, Tarra-
gona i Lleida- fins les darreres elec-
cions) i algun altre,

Continuant una ofensiva contra els
col,.legis professionals preconitzada en
un document de 1.970 del Consejo Nacio-
nal del Movimiento, a començaments del
1.973 va sortir un projecte de llei que
regulava les seves funcions. En un do-
cument del mes de maig del 75, el comi-
tè de Barcelona del nostre Partit deia:
"La lluita contra l'actual projecte de
llei, per la defensa de l'autonomia
dels col,legis professionals, pot con—
vertir-se en un dels objectius que per-
meti la més ampla convergència de for-
ces de diferent caràcter polític i so-
cial (...) En el moment en què el règim
intenta limitar l'acció dels Col.legis,
la resposta ha de ser la intensificació
massiva i unitària de l'actitud demo-
cràtica en el seu si. Fer de la lluita
contra el projecte de llei una palanca
per a estendre la lluita a tots els
col.legis, per a consolidar aquesta zo-
na de llibertat que representa avui una
important conquesta del moviment popu-
La pràctica va demostrar que a-
questa orientació era justa, però el mo
viment de protesta, malgrat ser amplís-
sim, no va ser suficient per a impedir
que la llei fos finalment aprovada el

mes de febrer del 74.
Pes d'aleshores, però, moltes coscs

han canviat,

9 ECA El

,El procés de transformació social
que afecta els professionals (salarit-
zació, marginament de les àrees de de-
cisió, progressiva vinculació als pro-
blemes obrers i populars, intensifica-
ció de les lluites reivindicatives prò-
pies —metges, ensenyants, dinvestiga-
dors...) i les repercussions que, en
consequència, es produeixen en els or-
ganismes on avui es troben agrupats ma-
joritàriament, s'han accelerat en els
darrers anys,

En els Col.legis es va estenent i am
pliant la zona d'influència democràti-
Ca: junt al nucli de Col.legis de Cata-
lunya, amb una més gran tradició públi-
ca democràtica, s'hi han anat afegint
els Col.legis de ladrid, i a tot arreu,
tant a nivell de cada Col.legi com dels
consells generals i superiors que els
agrupen, les posicions democràtiques
guanyen terreny dia a dia i comencen a
ser predominants. Inclusivament allí on
els sectors conservadors mantenen el
predomini, els avanços de l'oposició
democràtica són prou significatius com
perquè als ulls de tothom aparegui cada
cop més clar que es tracta d'un procés
irreversible,

I, al costat de tot això, cal consi-
derar els canvis que s'estan produint
en cl context polític, Els sectors pro-
fessionals hi són particularment sensi-
bles, La defensa dels propis interessos
professionals està indissolublement lli
gada a l'exigència d'un règim democrà-
tic on el ple exercici de les lliber-
tats polítiques permeti plantejar-se
una efectiva resolució dels problemes,
En aquestes condicions, els reductes
més immobilistes del règim intenten li-

Et A PI

UNTA

quidar els col,legis professionals. La
funció social que aquests exerceixen
trenca l'estricte marc corporatiu que
tenien en el seu origen i els conver-
teix en peces claus, junt amb les as—
sociacions de veins, entitats cíviques
i culturals i organismes representatius
de tot tipus on s'agrupa la població,

del combat contra la dictadura franquis
ta,

Es per això que, avui, la sola exis-
tència dels Col,legis ja topa amb l'eg-
tructura del règim, Així és com podem
entendre que la resposta a l'avantpro-
jecte de decret hagi adquirit una ampli
tud tan extraordinària, Excloent un mi-—
noritari nucli d'alts funcionaris de
l'Administració, la resta de professio-
nals ha manifestat la seva oposició al
decret, L'exigència que el decret sigui
retirat s'ha convertié en una reivindi-
cació unànime, ("La Vanguardia" la feia
seva en l'editorial del 9 de maig i qua
si tota la premsa hi ha coincidit ple-
nament.) La dimissió del ministre res—
ponsable (Carro) i la perspectiva d'una
assemblea de professionals de Catalunya
i una de tots els Col,legis de l'Estat
espanyol són acords aprovats a diverses
juntes generals extraordinàries i que
van generalitzant-se dia a dia.

Quan escrivim aquestes ratlles (18
de maig) la premsa ja parla que el pro—
jecte serà retirat. La contradicció ene
tre el decret i el context polític en
el qual es pretén aprovar-lo és difícil:

"que pugui ser superada. La mobilització

dels professionals de tot l'Estat espa-
nyol pot assolir en aquesta lluita una
important victòria contra el règim.

A.E,

NA

a 4

a "tramuntana", del Carmel, es van tane

car durant tres dies per exigir que l'Ajuntament es fes càrrec delidèficit eco
nòmic que té l'escola, que comprés el terreny i construís una escola d'EGB amb

Vuit unisats i parvulari, que hauria de ser gratuita,

ls simpatia i l'ajut de molta gent i

Immediatament van rebre

associacions de veins, Aquesta magnífie

ca lluita ha triomfat i l'Ajuntament ha hagut de cedir,

Pàgina H

treball

Com guanyar
es eleccions sindicals

Les properes eleccions sindicals han

esdevingut una cursa G'otstacles, Pri-
mer van ser les normes dictades pel Co-
mitè Executiu Sindical que exigeixen
dos anys d'estada a l'empresa per tal
de poder ser candidai, que estableix
l'elecció indirecta dels jurats, que
requereix "el degut acatament a l'oràre
institucional i sindical", etc. Ara, a
Barcelona, en Socías Humbert, l'Alcaina
i totes les jererquies verticalistes
han trobat potser excessius els drets
d'electors i elegits i estableixen nous
obstacles, El més important és el refús
a la proporcionalitat entre cens elec—
toral i càrrecs sindicals i l'establi-
ment del 25 per cent dels càrrecs per a
cada una de les categories professio-
nals (no qualificats, qualificats, tèc-
nies i administratius).: Es pretén així
afeblir la representació dels tallers i
permetre a la patronal d'introduir els
seus candidats des dels sectors tradi—
cionalment més propensos a servir els
interessos patronals: administratius i
tècnics,

Davant d'aquesta i d'altres normes
restrictives s'han aixecat les primeres
lluites, Primer va ser el Baix Llobre-
gat que, en una declaració dels repre-
Bentants gindicals i en una marxa de
milers de treballadors pel carrer exi-
giren la representetivitat, A Barcelo-
na, el proppassat dia 22, els treballa-
dors de la Pegaso, en una assemblea de
3 hores i mitja, varen imposar la pro-
porcionalitat 4 impediren alhora que
les eleccions es fessin separadament a
les dues factories, Sagrera i Zona Fran
Ca, que és el que pretenien l'empresa i
el jurat actual, A la Seat, la pressió
dels enllaços més combatiua i una anada

al jurat portant una carta signada per,

Centenars de treballadors feien que els

vocals jurats respectessin la propor-
cionalitat en l'elaboració del pla eleç

toral, De manera semblant es guanyava
aquest primer i important combat a Ho-
tor Ibèrica i a altres empreses de la
província de Barcelona,

D'una manera més o menys conscient
tothom entén que en les eleccions sin-
dicals de l'any 75 hi ha moltes coses
en joc. Per als verticalistes, i ja ho
han demostrat en les normes restricti-
Ves que han elaborat, està en joc la se
va permanència i les bases, mínimes i
febles, que sustenten el sindicalisme
oficial, Per a la classe obrera no hi
ha en joc només la possibilitat de cone
querir unes facilitats més grans d'ac-
tuació mitjançant els càrrecs sindi-
cals, sinó també la de fer un gran salt
endavant en la legalització i sortida a
la superfície de les seves estructures,
de centenars de dirigents obrers, d'ins
truments d'enquadrament obert úi massiu
i de preparació de les lluites, És a

dir, la possibilitat de conquerir, du-
rant el procés que prepara les elec-
cions i al voltant dels resultats que

se'n treguin, una estructura d'enllaços
i jurats, de vocals i presidents d'UTT,
de comissions de càrrecs sindicals i de
treballadors a les empreses i als rams,
etc., que faciliti l'ocupació dels lo-
cals sindicals, que permeti àmplies as-
semblees,,, Això vol dir posar el pri-
mer esglaó, mitjançant l'ocupació de
tots els càrrecs elegibles i dels lo-
cals sindicals, per a la construcció
del sindicat de classe pel que el movi-—
ment obrer tant ha lluitat i lluita,

Creiem que, en aquest moment, el per
què cal anar a les eleccions i guanyar-
les és ja plenament comprés, El que és
important és com hem de guanyar-les.Si,
en general, pot ser cert que els mit-
jans pressuposen el fi, en aquest cas
és indiscutible, Donar a les eleccions
tota la importància política que tenen
exigeix un procés de preparació obert,
democràtic, imaginatiu úi agosarat, Hi
ha prou exemples del que s'ha de fer i
de com cal fer-ho,

A nivell d'empresa, exemples com el
de la Pegaso on, mitjançant assemblees
i consultes prèvies s'ha definit . una
candidatura obrera, ens recorden l'ex"
traordinària importància que tenen les
assemblees di les formes obertes en el
nomenament de candidatures veritable-
ment democràtiques i, alhora, en el fet
que aquestes candidatures es comprome-
tin a defensar, en les properes lluites
i en la negociació dels convenis, pla-
taformes reivindicatives confeccionades
pels treballadors, així com per a un
funcionament escrupolosament: democràtic,

A nivell de ram i de comarca s'estan
donant passos importantíssims. Els exem
pleg del ram de l'aigua, de la fusta,
de la construcció, d'arts gràfiques i,
per damunt de tot, del Baix Llobregat
han demostrat l'eficàcia de la utilitza
ció dels locals sindicals ú de la pre-

sència a les UTT no solament per a cou-

vocar lluites, sino també per a organit
zar i coordinar amb efectivitat el ram

o tota una comarca,

S'ha començat un treball de formació
de comissions electorals o comissions
de promoció electoral a cada ram, així
com activitats obertes de ram als lo-
cals sindicals o fora,

Amb tot això s'està aconseguint una
sortida massiva de dirigents obrers, de
candidatures, de comissions democràtica
ment elegides, a la llum. I estem se-
gurs que aquesta és una conquesta que
ningú no podrà arrabassar—nos,

Així cal guanyar les eleccions.Fent-
ho d'aquesta manera la construcció del
Sindicat de classe començarà realment
ara, Podem, doncs, per una vegada, co-
incidir amb l'Organització Sindical que
a la seva propaganda diu "Eleccions del
15, nova frontera sindical", D'acord,
encara que, segurament, parlem de dife-
rents "fronteres"i

Algunes experiències
sobre les eleccions

Al tèxtil

Entorn d'un programa reivindicatiu
de ram aprovat al sindicat de Barcelo-
na, al de Terrassa, al de Sabadell i a
nombroses empreses, s'han organitzat
col,loquis sobre les eleccions, anun-
ciats àmpliament a les empreses, al sin
dicat de Barcelona, dirigits pels homes
més qualificats del ram. S'han fet tam-
bé visites a les comarques en les quals,
en assemblees fetes als locals sindi-
cals, s'han discutit úi acumulat expe-
riències i s'han orientat les eleccions
a cada lloc, D'aquestes reunions han
sortit responsables de grup per tal de
preparar una candidatura a les UTT,

A la banca

S'han elaborat plataformes a totes
les empreses, plataformes identificades
amb les candidatures obreres. El procés
de debats, de reunions àmplies a diver-
sos centres, ,d'obertura d'una oficina
electoral ha de menar al nomenament
d'una comissió electoral de ram que si-
gui, alhora, la candidatura per a la se
gona volta,

Al transport

En aquest ram, i sobretot als auto"
busos, s'han celebrat assemblees, dins
i fora del sindicat, on s'han concrelat
les candidatures i repartit milers d'e-
xemplars de la plataforma reivindicati-
va del ram, També es prepara una candiv
datura per a la segona volta.

27-5-1975

treball

Pàgina 5

Al metall

La coordinació dels càrrecs sindi-
cals i dels candidats més importants de
les empreses de Barcelona i d'altres
llocs va promoure una primera protesta
pública contra la normativa electoral
en una carta dirigida a l'Alcaina i Àm-
pliament difosa a la premsa i a les fà-
briques, Ara es preparen concentracions
al sindicat per vetllar per la repre-
sentativitat a la primera volta de leg
eleccions i per anar concretant una co-
missió electoral que sigui alhora 0 la
candidatura per a l'UTT del ram, el més
important i combatiu.

A la Telefònica, a químiques,
a la construcció

Es segucixen processos semblants,més
O menys avançats, però coincidents,en
les orientacions, amb els que hem esmen
tat,A la construcció, la comissió nego-
ciadora elegida en les darreres lluites
es prepara per ser la comissió electo-
ral del ram,

Sontaris En lila

La darrera setmana d'abril la direc-
ció de la Residència de la Seguretat So
cial de Bellvitge treu, arbitràriament,
quantitats importants, corresponents a
incentius, del sou de la major part de
zeladors, infermeres i auxiliars de clí
nica, Els treballadors protesten , la
direcció fa detenir una auxiliar de clí
nica i.la suspèn de feina, També suspèn
una infermera,

La resposta del personal es unànime
i contundent. Fan una assemblea i acor-
den exigir: que sigui alliberada la com
panya detinguda, que es sobreseguin les
sancions, que no hi hagi represàlies,
constitució d'una comissió,elegida pels
treballadors, que controli els incen-
tius, dret de reunió, S'inicia tot se-
guit una vaga activa en la qual partici
pa bona part dels metges. La direcció
provoca, fa entrar la policia, però la
fermesa dels treballadors triomía, La
companya detinguda surt en llibertat i
són acceptades les reivindicacions tret
de les suspensions a l'auxiliar i a la
infermera, Que aquestes tormin a la fei
na és ara l'objectiu de la vaga, que
continua. La direcció fa entrar la for-
ça pública a l'hospital sis cops i in-
tenta denunciar els treballadors que no
són al seu lloc per mitjà dels caps
d'infermeria i dels caps de serveis mè-
diesj uns i altrea s'hi neguen.

La secció col.legial de metges d'hos
pitals del Col.legi de Metges es va so—
lidaritzar públicament amb el personal
de Bellvitge.

Davant d'aquesta unitat i fermesa
l'administració ha de cedir, Les dues
treballadores són readmeses a la feina,
Onze dies ha durat la lluita,

Corresponsal,

(Nota: Aquesta corresponsalia havia d'ha
ver anat al número anterior, però per
dificultats no hi va ser a temps).

ILa classeobrera vol

dret de vaga i no trampes

El decret-llei sobre conflictes col.
lectius de treball és un exponent clar
del caràcter antiobrer i repressiu de
la política laboral del govern Arias,
Un exponent clar de la úincapacitat del
règim per, almenys, reconèixer la rea-
litat que els fets imposen,

Quan les vagues obreres han adquirit
carta de naturalesa a tot Espanya i el
nostre país ocupa un dels primers llocs
a Europa pel nombre d'hores de treball
perdudes en els conflictes laborals -—i
això malgrat la il.legalitat de la va-

ga, la inexistència d'un sindicat de
classe i la dura repressió sobre els
dirigents obrers i sobre el conjunt

dels treballadors- el Govern promulga
un decret-llei que pretén, no regular
els conflictes, sinó frenar, dimpédir
les vagues, Pretén acréixer la repres-
sió sobre la classe obrera, facilitar
l'acomiadament dels treballadors que
facin vaga en defensa dels seus interes
sos més legítims,

La premsa, en, una aclaparadora majo-
ria, ha catalogat cl decret-llei com a
retrògrad, com "la llei del lliure aco-
miadament', com un nou obstacle a la
llibertat, al dret de vaga que és el
que reclamen, úi imposen amb la seva
lluita, els obrers,

Són nombrosos els documents de les
organitzacions obreres, en els distints
rams, que denuncien aquest caràcter re-
pressiu i antiobrer del decret-llei,
Els treballadors del metall, de la cons

trucció i de la fusta, entre altres,
s'han alçat públicament i oberta contra
la "nova" disposició ministerial,

Els presidents i vicepresidents de
les Unions de Treballadors i Tècnies
del Baix Llobregat, del ram del metall,
s'han adreçat al ministre -del Treball
en un document públic en el qual, entre
altres coses, diuen:

tMostrem la nostra disconformitat i
exigim la total anul.lació (del decret-
llei sobre conflictes col,lectius de
treball) perquè.,. dificulta les ges-:
tions necegsàries,i molta cops urgents,
i erea el consegúuent perjudici a tota
la nostra clesse treballadora,,," Y més
endavant assenyala '',,, la possibilitat
que les empreses acomiadin procedent-
ment els seus productors només amb la
mera participació d'aquests en els con-
flictes col.lectius, en deixar a les
mans de les empreses que aquestes pu-
guin elegir i discriminar lliurement.
entre tots els participants alguns en
concret PER ACOMIADAR-LOS,.:", la qual
cosa és una greu regressió respecte a

la legislació que regia des del 22 de
maig de 1.970,
Aquest decret repressiu, "decret de

la por" a la classe obrera, ha de ser
anul,lat mitjançant la protesta i la
lluita dels obrers, amb el suport de
tots els demòcrates,

Él que la clasee obrera necessita és
"el reconeixement del dret de vaga,

Milers de treballadors
amb els de TUBAUTO

Fa dos mesos 3 mig que va començar
1a lluita dels treballadors de Tubauto,
Dos mesos i mig sense cobrar el salari
i ara l'empresa ha acomiadat tot el per
sonal de producció. Només treballen ad-
ministratius i tècnics, En conèixer a—
questa brutal mesura de la direcció els
obrers s'han reunit en assemblea i han
acordat continuar la lluita per la read
missió de tots, sense excepció,

En solidaritat amb ells s'ha fet una
assemblea al sindicat de Cornellà i, en
acabar, una manifestació de 3.000 perso
nes (segons Mundo Diario), S'ha aplegat
ja un milió de pessetes per als de Tu-
bauto, Hem vist llistes on hi ha aporta
cions col,lectives de treballadors de
moltes empreses, de parròquies, d'UTT,
de comissions de solidaritat, de grups
de veins, al costat d'aportacions indi-
viduals molt diverses, Hem vist també
un document, signat per 2.000 veins de
Sant Feliu de Llobregat, on viu una
gran part dels obrers de Tubauto, que
ha estat lliurat el 9 de màig als ale

caldes d'aquesta vila i de Sant Just
Desvern, on radica 1a indústria, perquè
intervinguin en la solució del conflic-
tej solució que ha de donar satisfacció
a les reivindicacions dels treballadors,
sense sancions i amb pagament dels sala
ris del temps de les sancions ja impo-
sades.

Una altra mostra, singularment va-
luosa, de solidaritat és la que donen
els treballadors d'Aluminio Hispano Sui
za, A proposta, escrita i signada, dels
seus càrrecs sindicals i després d'ha.
ver estat consultats un per un, tots
han decidit donar cent pessetes setma-
nals cada un per als companys de Tubau-
to. Un digne exemple de consciència pro
letària que bé mereix ser seguit a tot
arreu,

Els treballadors de Tubauto han es-
tat llençats al pacte de la fam per uns
patrons de mentalitat feixista, Es un
deure imperiós ajudar-los i aconseguir
la seva readmissió a la feina,

Pàgina 6

Vida del Partit

trebal1

Ii Conferència
de la UJCE

El passat mes d'abril es va celebrar
la III Conferència de la Unió de Joven-
tuts Comunistes d'Espanya, Aquest és,
sens cap mena de dubte, un esdeveniment
importantíssim per a tota la joventut
comunista de l'Estat espanyol,

Com assenyala la Resolució, la III
Conferència i les conclusions poiíti-
ques i organitzatives que se'n despre-
nen, dnarquen una nova etapa en el pro-
cés d'enfortiment de la UJCE com a or—
ganització independent de la joventut,
capaç d'elaborar una política pròpia en
el seu terreny específic i d'esdevenir
l'avantguarda de la joventut espanyola
en ia lluita pel socialisme,

La reunió, extraordinèriament posi—
tiva en tots els terrenys, ha servit
per a unificar els criteris de treball
polític de totes les orgenitzacions de
la J.C. i per a analitzar i discutir el
paper que li correspon cn la preparació
i realització de la Vaga Nacional. Ha
fet palesa, alhora, la necessitat de
fer un gran selt quentitatiu i qualita-
tiu en la construcció d'una gran i po-
teni UjCE,

És important assenyalar la signifi-
ceció de les dues resolucions princi-
pals. En primer lloc, l'elecció d'un
Secretariat polític, que constitueix un
signe evident dels progressos fets i,
alhora, un reflex de l'òptica amb què
es varen abordar els problemes i les al
ternatives que es plantegen en l'actua—
litat, Les funcions encarregedes a a-
quest orgenisme de direcció suposen un
avenç fonemental per a clarificar i uni
ficar el treball polític en els dis-
tints fronts on treballa la J.C, La re-
gularització d'Horizonte i la seva apa-

rició pública com a autèntic portaveu
central dels joves comunistes és l'al-
tre dels objectius principals d'aquesta
nova etapa,

La direcció del PCE va estar present
a tot el desenvolupament de la Confe-
rència, a través d'una delegació del
C.E. encapçalada pel company Santiago
Carrillo, Aquest va intervenir per salu
dar els èxits assolits per la UJCE, per
valorar la situació política i per de-
finir i reafirmar el caràcter indepen-
dent de la UJCE i el paper que li cor—

respon en la. lluita per la llibertat,
la democràcia i el socialisme,

Les darreres setmanes, úi com a con-
tinuació de la campanya difamatòria or-
questrada pel règim per tal d'intentar
desacreditar la Junta Democràtica i el
PCE en particular, han aparegut diver-
ses "notícies" que atribulen a les Jo-
ventuts Comunistes suposades intencions
de desplaçar Santiago Carrillo de la
direcció del PCE. Hi ha notícies que,
tant pel seu origen com per la seva ab-
surditat, es contesten elles mateixes,
La III Conferència no solament ha asse-—
nyalat explícitament la plena identifi-
cació de la J,C, amb la política del
PCE, sinó que també ha accentuat el tes
timoni de pregona admiració que les no-
ves generacions de comunistes senten
envers els heroics militants veterans
del Partit i envers la seva direcció po
lítica, personificada en la llegendària
Dolores Ibàrruri i en el dirigent comu-
nista indiscutible Santiago Carrillo,
Secretari del PCE.

Llorenç Grau

Promoció
Llibertat

28 etapa

El Comitè Executiu va decidir, en
la seva declaració de febrer, de rea
litzar un segon balanç de la cCampa-
nya de reclutament després del 23 de
juliol, 39 aniversari del PSUC,

A das mesos d'aquesta data, —pen-
sem que els comitès del Partit, que
encara no s'ho hagin plantejat, hau-
rien d'examinar com avancen en la im
portant tasca de triplicar els efec-
tius del Partit a finals d'any,

Prendre mesures concretes per Cor
regir les deficiències, Àúinsuflar a
tots els militants la permanent preo
cupació de proposar al company de
treball, al veí, lluitadors per la
democràcia,"
files, han
la discussió.

l'ingrés a les mostres
d'estar en el centre de

Després del primer balanç, unes
quantes organitzacions han esmenat
el defecte assenyalat de no omplir
les fitxes de reclutament que perme—
ten, tant al comitè corresponent com
al C.E., d'efectuar un balanç conti-
NU. Tal com ja s'na dit, la fitxa és
un factor d'emulació.

Cal dir, però, que organitzacions
importants continuen sense enviar
cap fitxa. Això revela, sovint, un
treball pot organitzat, poc sistema—
titzat, en el camí d'aconseguir el
partit de masses que necessitema

La conjunció de la comprensió ple
na de les
ens ofemeix el moment polític amb
Una correcta organització del reclu-
tament —per molt sabut no és inútil
recordar-ho— defineixen els èxits de
les organitzacions cap davan teresSa
Una d'elles, la de Sabadell, ens tra
metrà la seva experiència en un pro-
per comentari a "Treball",

UNA FESTA MAJOR
AMB RESPONSABILITAT

Representants de les Associacions de
Veins de Sta,' Coloma de Gramenet, invi-
tats pel regidor Rosset, han definit ai
xí la seva idea de la propera Festa Ha-
jor, emo gran sentit de responsabilitat
Cívica i solidaritat obrera:
-Orgenitzar actes festius als terrenys
Treclamats com espais verda,
"exposicions públiques sobre dèficits,
-eontrol conjunt del pressupost de fes-
tes per les AA, de VV, i l'ajuntament,
meliminació dels foes artificials i
lliurament dels diners estalviats als

treballadors sense feina, tèmboles a be :

nefíci dels parats.

Els punts, en principi, foren accep-
tats,

Una visió Parcial del festival de poesia que Es
fer a Bellaterra cl dia 15, realçat per la pres
cin d'alguns poetes que van llegir obres seves:

a: p
S va

èn-

grans possibilitats que.

27-5-1975

treball

Pàgina 7

PROFIE

A tots els sectors de la població as
sistim a una gran dinamització por a a-
conseguir tant una millora de les condi
cions de vida i de treball com un règim
de llibertat i democràcia,

Aquesta mateixa situació es presenta
al camp de l'ensenyament, on el règim
no té cap sortida possible, L'intent de
reforma pretesa amb la Llei d'Educació
ha fracassat, i al règim només li queda
la retirada,

Si tradicionalment han estat els es-
tudiants universitaris els que han man-
tingut un moviment continuat contrari
al règim, més tard s'hi han afegit els
professors d'universitat i d'institut,
els mestres ji els estudiants de batxi-
llerat, i finalment els propis veins de
moltes barriades ji localitats. Totes
les mobilitzacions d'aquests sectors so
cials han anat desembocant en enfronta-
ments cada vegada més directes amb el
Ministeri, el qual ha posat de manifest
la seva incapacitat per a donar solució
als problemes fonamentals de l'educació
àl nostre país, La manca de places esco
lars, la deficient qualitat de l'ense-
nyament, l'existència de condicions in-
justes de treball dels ensenyants i, en
aquests moments, la imprevisió i falta
de política adequada per a donar conti-
nuitat en els estudis als nens de més
de 14 anys, 0juntament amb el classisme
i la selectivitat del sistema educatiu,
són problemes que aglutinen al seu vol-
tant una gran majoria de la població,

Les accions contra la política educa
tiva del règim s'intensifiquen i s'ei—
Xamplen a passos de gegant.

Després de la gran vaga de febrer de
1973 de 100.000 mestres de tot Espanya,
que va arrencar una substancial millora
salarial, les lluites de les diverses
categories de treballadors de l'ensenya
ment han crescut fins a assolir enguany
nivells altíssims amb les vagues, pro-
longades i dures, dels professors no nu
meraris d'universitat i d'institut, a
les quals cal afegir el claustre de Be-
llaterra, l'oposició de catedràtics d'u
niversitat a les proves de selectivitat,
les múltiples reclamacions en matèria 2
ducativa de les associacions de pares i
de veins i altres entitats públiques i,
darrerament, la vaga dels catedràtics i
agregats d'institut el 14 de maig.

La vaga dels PNN d'universitat, a la
qual hem fet referència en anteriors nú
meros de TREBALL, s'ha prolongat amb la
mesura de no fer exàmens i donar l'apro
vat general a tots els estudiants.En si
no és una victòria,però tampoc una der-
rota, dones ha permès que el moviment,
malgrat la seva duresa, no hagi estat
reprimit, i dóna una bona base de parti
a lluitar contra els possibles

da per : i
acomiadaments del curs vinent.Si el
final, per ara, ha quedat en "taules",

la vaga en si, en canvi, representa una
tremenda victòria moral dels professors,
per la força, tenacitat i unanimitat amb
què han denunciat davant de l'opinió pú

SC nt

blica la seva penosa situació laboral i
l'aspiració general a una transtornació
democràtica de la universitat, Una de
les claus d'aquests assoliments ha es-
tat la forma representativa, oberta,
amb què s'han organitzat els Pili, impo-
sant al ministeri una legalitat de fet
i unes comissions realment representati
ves. Fins i tot els viatges a Madrid
han estat pagats pel ministeril

La vaga del professorat d'Ensenyança
Secundària, inclosos numeraris (veure
taula),ha tingut també unes proporcions
sense frecedents. El 14 de maig van pa—
rar 243 instituts de tot Espanya, Els
vaguistes van ser: 857 catedràtics, 780
agregats i 1707 no numeraris, Els mo—
tius de la vaga eren: protestar contra
les sancions a catedràtics i FNN degu-
des a accions anteriors, contra l'elabo
ració no democràtica dels plans d'estu-
di, i manifestar-se entorn de dues dies
tions ecònòmico-laborals, El ministeri
havia fet públiques unes sancions a dos
catedràtics i tres agregats, però la no
tícia no va fer desistir els professors
d'anar l'endemà a la vaga.

Aquesta vaga,'que reforça la mantin-
guda per nombrosos PNN d'Institut du—
rant setmanes, posa de manifest la im—
portància dels canvis, Fins ara els pro
fessors numeraris havien estat un dels
puntals del règim en questions educati-
ves, com a funcionaris ben considerats
i econòmicament privilegiats, corretges
de transmissió de l'"autoritatl. Però
el moviment d'alumnes i de PNU,l'afluèn
cia de noves generacions formades en el
foc de la lluita universitària,així com
la pròpia crisi del règim, han fet can-
viar les coses. Amplis sectors d'aquest
professorat havien vist en la Llei d'Edu
cació una esperança de reformes. El fra
càs de la llei com a intent de reforma
i l'actuació antidemocràtica del govern
en la planificació educativa, així com
la repressió, han fet madurar la situa-
ció fins a culminar en la vaga del 14.

EN VAGA

Totes aquestes batalles s'insereixen
en el moviment cada dia més ampli j cla
morós a favor d'un canvi radical de les
estructures educatives, tal com 5 enti-
tats catalanes molt representatives del
món de l'ensenyament i dels veins l'han
definit fa uns dies, Una situació inad—
missible que no garanteix el dret a l'e
ducació ni cobreix les necessitats cule
turals mínimes: aquest és el diagnòstic
fet públic el 21 de maig pel Col,legi
de Llicenciats, Rosa Sensat, l'Associa-
ció d'Antics Alumnes del Magisteri, la
Federació Diocesana de Pares de Família
i la Federació d'Associacions de Veins
de Barcelona, A l'ensems han llençat un
esboç d'alternativa que és un autèntic
programa per una educació democràtica,

"PRIMERA RELACIÓ DE PARTICIPANTS A LA
VAGA D'INSTITUTS DEL 14 DE MAIG

catedr,
150
8

agregats , Pill
Barcelona 149 394
Girona 12, 25
Tarragona 4 4

Balears 6 -
València 99 1i8
Alacant 34 3 4e
Castelló 29 44
Hadrid 92 - 111
Sevilla 63 67
Granada 45 45
Córdoba 26 24
Múlaga 10 -
Múrcia 51 14
Guadalajara 1 6
Cuenca 8 De
Saragossa 16 20
Astúries 54 8
Santander 17 4
Tenerife 38

Gran Canaria —23

Biscaia - 28

Àlaba 1

Coruia 21
Pontevedra 17

MDIQV, "

Medalles del Gonsell Mundial de la Pau

a ESGARRÈ i MIRINACS

una delegació del Consell Mundial de la Pau Composeda,
pel canonge Goord, belga,
pel pastor protestant

A mitjan mes,
entre altres,
sell Mundial de la Pau,

membre de la direcció del Con-
Albert Gaillard, membre

del Consell, i pel secretari de la delegació francesa, Roger Villé, ha so

jornat uns dies a Barcelona.

La premsa ha relacionat la seva estada, essencialment, amb la conces-

sió, a títol pòstum,

concedeix el Consell M'ndial de la Pau,

Aureli MO Escarré,

de la medalla "Joliot Curie",

la més important que

al que fou Abat de Montserrat,

D'altra banda, la medalla d'or commemorativa del XXV aniversari de la

fundació dol Consell ha estat
premi Nobel de la Pau i tancat

atorgada
a Carabanchel,

a mossèn Xirinacs, candidat al

Aquests quardons honaren dos grans catalans, —Combatants infatigables

per l'amnistia que, aquí i ara,
, .

val dir pau,

treball

27-53-1975

hrs (gerere rera, A Ha es de Ui at dal
. : i

hia: de 1

Re. Na dits
El futur de l'anomenat Sàhara espa-

nyol té una solució ben senzilla i és
la independència, Sense condicionaments
ni trampes, és clar, Aquesta és la solu
ció justa que el poble saharaí ha pro-
clamat ben a la clara amb motiu de la
visita d'una comissió de les Nacions
Unides. Manifestacions que, en propor—

cneta el sàlera ES ia)

ció als pobladors dels llocs visitats,
es poden qualificar de molt grans, han
cridat l'anhel d'independència, Unes
manifestacions el protagonista princi-
pal de les quals ha estat el F. Polisa-
rio, organització clandestina que ha
Bortit a la llum, fins i tot amb bande-
res, malgrat la coacció repressiva de
les autoritats del govern franquista.
En canvi, el PUNS, partit legal, manu—
facturat pels franquistes, ha mostrat
no solament la seva feblesa, el seu nul
arrelament en la població del Sàhara,
sinó també la corrupció dels seus diri-
gents, el principal dels quals ha fugit
amb els diners de l'organització,,, al
Marroci

Els espanyols hem estat, durant molt
de temps, dejuns d'informació sobre les
coses que passaven al Sàhara, Eren "ma"
tèria reservada", No sabem amb exacti-
tud, per tant, tots els enfrontaments
armats, totes les morts, totes les re—
pressions sagnants que hi ha hagut. La
continuació de la dominació imperialis-
ta del Sàhara "espanyoll és una font
de conflictes i perills, ultra ser una
cosa injusta di que repugna als espa
nyols, víctimes també de la mateixa
font d'opressió, Cal, per tant, que s'a
cabin d'una vegada les dilacions i les
falses actituds dels franquistes, que
pretenen fer veure que protegeixen i

encara estimulen l'autodeterminació per
als saharains quan, en realitat, el
que volen és trobar la fórmula d'un
neocolonialisme, L'imperialisme fran.
quista està massa enllepolit per leg

riqueses del Sàhara, assenyaladament
els abundosos jaciments de fosfats de
Bu Craa, perquè puguem creure en les
seves proclamacions de respecte a la
voluntat popular dels saharains,

El futur del país ha de ser decidit
pel propi poble del Sàhara, Però perquè
això pugui ser un fet és imprescindible
que els saharains puguin pronunciar-se
lliurement, sense el condicionament que
representa la presència de les tropes
colonials, que estan rebent reforços i
més armament amb l'excusa de l'amenaça
marroquina, Cal que les organitzacions
polítiques genuines puguin actuar amb
tota llibertat, legalment, JI cal que
retornin els milers de saharains que
han estat, d'una manera o altra, foragi

tats del 'territori pels franquistes,
Es tot el poble del Sàhara que ha de

participar a la decisió,

El que han de fer els franquistes és
posar fi a la dominació colonial de ma-
nera total i, com hem dit al principi,
sense trampes, En una paraula, marxar
del territori ji deixar el poble saha-
rahí en llibertat,

Vic

Tretze entitats de Vic (Jove Cambra,
Joventuts iíusicals, Col,legi d'Aparella
dors, Òmnium Cultural, Unió Excursionis
ta i altres) han confeccionat un "dos—
sier" de les principals. necessitats que
té la ciutat a fi de presentar-lo a les
altres entitats i a l'opinió pública
vigatana,

La presentació tingué lloc el dia 16
d'aquest mes en un acte públic on esta"
ven representades 38 entitats, que abra
çaven els diferents camps de la vida
ciutadana local.

Abans de passar a la lectura i dis-
cussió del ""''dossier", es procedí a la
lectura d'un manifest on les tretze en—
titats promotores expressaven llur punt
de vista pel que fa a la política muni-
cipal i ciutadana úi on es diu, entre
altres coses: "La ciutadania, de fet,
només es realitza a través de l'elecció
lliure dels càrrecs públics, la legis-
lació democràtica de les normes de con—
vivència, l'ús oficial de la llengua
pròpia i el control ciutadà dels meca-
nismes de transmissió cultural que ga-—
ranteixin la vida i el progrés de la
cultura del país en totes les seves ma—
nifestacions (...) Les entitats
signants constaten: Que l'actual llei

de règim d'administració local, en no

sota-.

regular l'elecció democràtica dels càr-
recs públics, no assegura de cap manera
la representativitat de l'Ajuntament ni
de les persones que el dirigeixen, Mal-
grat la manca d'una legislació munici-
pal democràtica, que ens impedeix de po
der fer valer de veritat els drets de
ciutadania, no renunciem ni a la nostra
condició de ciutadans ni, per tant, a
la nostra voluntat d'intervenir en la
política del municipi, la qual cosa ens
empeny a presentar un "dossier" de ne-
cessitats públiques i a treballar per
aconseguir el reconeixement dels drets
democràtics, tant a nivell municipal
com a nivell de Catalunya i de l'Estat
espanyol, de llibertat d'expressió, reu
nió, associació, reconeixement de l'en-—
titat comunitària, sense els quals no
és possible la veritable gestió dels
municipis pels ciutadans ni la pràctica
de cap activitat pública de servei real
a la col.lectivitat."

A continuació es llegí el "dossiert,
on s'intenta fer un recull de necesgi—
tats generals que abraça els diferents
aspectes del viure col,lectiu: cívic,
cultural, ecològic, educatiu, esportiu,
de relacions, sanitari, de serveis pú-
blics i d'urbanització, Cal dir que les
nombroses suggerències per part de les
entitats que suscità la discussió del

democràtic local

"dossier", anaven totes en el sentit
d'ampliar el nombre de necessitats pre-
sentades,

Tant el manifest com el "dossier" ,
amb les ampliacions corresponents, foe
ren aprovats, Ambdós documents sexan
lliurats a l'Ajuntament un .cop signats
per les entitats i ciutadans que ho de-
sitgin. Després, tal com es diu en el
"dossier", "caldrà escollir les neces-
sitats més urgents a través d'una en-
questa,a fi d'obrir un debat sobre com,
On, quan i de quina manera s'han de rea
litzar",

Vic no es conforma amb ser "Ciutat
dels Sants", encotillada pel caciquisme
local, i ha elaborat, de forma oberta i
popular, la seva alternativa democràti-
ca municipal, Volem fer remarcar la im-
portància d'aquest fet que encaixa en
les orientacions de l'Assemblea de Ca-
talunya de crear a tot arreu alternati-
ves lo0als que recullin les inquietuds
democràtiques a cada vila i ciutat,
dins de la necessitat democràtica gene-

ral. És un exemple a seguir, que té la
singularitat de presentar-se d'una ma-
nera legal i oberta que permet una molt
gran penetració popular, una constitu-
ció unitària i una extensió molt àm-
plios,